Durant aquest mes de maig hem tingut ocasió de parlar del “bullying”, o altrament dit, assetjament escolar.

Arran del dia internacional contra l’assetjament escolar, que s’escau amb el 2 de maig, hem tingut accés a publicacions de gran interès relacionades amb l’assumpte. Així mateix, el dia 8 del mateix mes, des de l’AMPA es va organitzar una xerrada a càrrec de l’especialista Jordi Collell, la qual va ser molt ben rebuda i a la que van assistir un gran nombre de famílies. GRÀCIES!

A continuació us oferim un seguit d’idees extretes, tant de la Xerrada de Jordi Collell, com dels altres recursos d’interès que trobareu al final.

En tot cas, partim de la premissa que no qualsevol conflicte és bullying. A trets generals, perquè una situació tingui la consideració d’assetjament escolar, s’han de donar un seguit de característiques, però, tenim clar quines?

QUAN HEM DE PARLAR DE BULLYING?

  • Repetició (comportament reiterat i sistemàtic envers la mateixa persona)
  • Intencionalitat (intenció de fer mal, d’anul·lar a la víctima)
  • Indefensió de la víctima (desequilibri de poder entre agressors i víctima)
  • Entorn que ho tolera i ho permet
  • NO cal violència o agressió física. L’assetjament escolar majoritàriament és verbal (com podria ser l’insult) o relacional (com podria ser excloure a un sol company de la invitació a una festa d’aniversari).
Font: Gencat- Família i escola: AQUÍ

L’ENTORN

  • L’entorn (gup-classe, família, etc.) és un factor decisori en l’increment o disminució de les conductes d’assetjament. HEM DE TENIR CLAR QUE L’ASSETJAMENT I L’AÏLLAMENT NO EXISTIRIA SENSE ESPECTADORS QUE HO TOLERESSIN. Sense aquests còmplices de l’acte, l’agressor perdia poder.
  • L’alumnat, tant a nivell individual com a nivell col·lectiu, no ha de poder estar bé davant del patiment dels altres que l’envolten. Cal intentar canviar les normes que regeixen el grup; influint especialment en els que no assetgen directament sinó en els que són testimonis i en molts casos, riuen.
  • Cal que les famílies prenguin consciència i es treballi des de casa amb els infants; sempre amb consonància amb l’escola, per tal d’aconseguir a les aules l’entorn desitjat pels nostres. Els nostres infants haurien de saber empatitzar i donar suport a la víctima.
  • Mai treure importància al problema gravíssim que representa el bullying. No “són coses de nens”. No hem de tolerar que ningú, sigui infant, adolescent o adult, accepti situacions de maltractament envers la seva persona.

quin paper tenim les famílies?

  • És especialment important replantejar-nos com eduquem als nostres infants. Quin exemple veuen a casa? Com actuem quan ens molesta alguna conducta? Com actuem quan veiem el patiment aliè? Com som amb els nostres fills (impera l’estil educatiu dialogant)?
  • El que no es pot pretendre és donar unes indicacions de conducta als nostres fills quan nosaltres els mostrem conductes totalment oposades.
  • Treballem perquè el nostres infants vegin la diferència com a quelcom positiu! Moltes vegades la diferència és atacada… Que no sigui així a les aules!
  • És essencial compartir moments amb els nostres infants (juguem junts, parlem i expliquem-nos què fem i què ens preocupa, escoltem què fan i què els preocupa, etc.)

signes d’alerta

  • Somatitzacions (quan l’infant manifesta certa angoixa per mitjà de símptomes orgànics o funcionals, com per exemple, dificultat sobrevinguda de control d’esfínters, alteracions de la parla, etc.).
  • S’altera la gana i també el son
  • Canvis de caràcter
  • Canvis en l’actitud envers les tasques escolars. Canvis d’hàbits en relació a l’escola
  • Torna a casa, amb més freqüència, amb roba trencada, ferides, etc.
  • Comença a amenaçar o agredir a infants més petits

QUÈ HEM DE FER?

  • SI PENSEM QUE ÉS VÍCTIMA:
    • Seiem i parlem amb la criatura. MAI culpabilitzem.
    • Preguntem què està passant, escoltem i NO interrompem.
    • Contactem amb el personal docent.
    • No incentivem la venjança.
    • Practiquem amb l’infant respostes que pot donar als agressors. Plantegem alternatives assertives.
  • SI PENSEM QUE ÉS AGRESSOR:
    • Acceptem la situació i pensem el motiu pel qual passa.
    • Creem un clima de confiança perquè es mostri predisposat a parlar.
    • Expliquem-li que està fent mal a un/a company/a.
    • Practiquem l’empatia: l’hem d’ajudar a posar-se en el lloc de l’altre.
    • Animem-lo a comprendre el seu error i plantejar possibles actuacions (ex. practicar a demanar perdó).
    • Parlem-ne amb l’escola.

EXEMPLE d’una classe antibullying a finlàndia: AQUÍ

Invitem a professionals docents, professionals del lleure així com a les famílies a aprofitar les diferents situacions quotidianes per educar als nostres infants des de l’empatia i l’assertivitat.

Recursos d’interès

  • B-RESOL– App nascuda a Catalunya per lluitar contra el Bullying: AQUÍ / Article d’Adolescents.cat sobre l’App: AQUÍ
  • BULLYING.CAT– Web que ofereix recursos per comprendre i afrontar el Bullying: AQUÍ
  • CATORZE.CAT– Si no riguéssim les gràcies de qui fa mal: AQUÍ
  • CRIATURES.CAT– L’educació emocional, factor clau per prevenir el “bullying”: AQUÍ
  • GENCAT.CAT– Família i escola: Prevenció i detecció de l’assetjament – AQUÍ
  • XTEC.GENCAT.CAT– Programa #aquíproubullying: AQUÍ

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s